Feina extra!!!!
Entreu a l'enllaç i responeu una de les preguntes:
Dossier de preguntes El cafè de la Granota
Entreu a l'enllaç i responeu una de les preguntes:
Dossier de preguntes El cafè de la Granota
El cafè de la Granota
Resum dels contes
Mequinensa
Vídeo d'imatges: " La Mequinensa de Jesús Moncada"
Jesús Moncada ( Espais literaris de Jesús Moncada)
GUIA DE LECTURA. El cafè de la
granota
Llegiu-vos
l’estudi preliminar ( pàg. 9 -31) i resumiu molt breument els aspectes més
importants .
§
Vida: dècada i lloc de naixement,
algun aspecte significatiu.(molt breu)
§
Descobriment i aprenentatge de la
llengua escrita: situació del català a la franja. Descobriment del català com a llengua
literària (molt breu)
§
Característiques generals
§
En què se centra la major part de la
seva obra?
§
El Cafè de la Granota
§
Catorze contes publicats a la dècada
dels 80
§
Escenari geogràfic:
§
Escenari temporal i històric: entre
la dècada dels 50 i principis del 60 del segle XX
§
Humor i ironia: present en la major part de
contes. Sovint hi ha un fet insòlit que força una situació quotidiana
§
Mort i rituals funeraris: sovint
amb toc d’humor que els treu importància. Hi ha algun element extraordinari o
sorprenent.
§
Crítica social i política:
“Il·lustra críticament i d’una manera divertida les passions, les actituds
morals, els anhels i els somnis de diferents personatges; és clar, sense cap
intencionalitat moral ni, encara menys, religiosa” pàg. 19. Diferència
entre els personatges desfavorits i els benestants.
§
Estil: ràpid, concís
§
Estructura: soliloquis i informes
excepte dos.
§
Llenguatge: lèxic propi del català
occidental i propi de la navegació per l’Ebre. Trets orals com si fossin un recull directe de les veus del poble. El narrador sembla, sovint, un
escriba del que li explica el vell Cristòfol. Cristòfol personifica
la veu del poble.
QÜESTIONARI SOBRE ELS CONTES
1. «UN BARRIL DE SABÓ MOLL»
1. La
primera narració s’inicia com una contalla: Allò del Florenci va començar
que ja
es volia fer l’horeta d’anar a dinar —em digué el vell Cristòfol a La
Granota mentre
bevíem cafè [...] (p. 5)
Des del
primer moment entrem en l’artifici que formarà el fil conductor de moltes de
lesnarracions que hi ha aplegades dins del llibre: el vell Cristòfol conta
moltes de les
històries
de la vila a una persona molt més jove (que en molts casos apareix
autoesmentada
com a cronista) en un espai tan significatiu com és un cafè, el Cafè de
laGranota:
a) Qui és
en realitat el cronista? Quina funció té plantejar les històries des d’aquest
punt de
vista? Quin rendiment dóna a Jesús Moncada l’ús d’aquest artifici en
moltes de
les narracions?
b) Quines
característiques i quines funcions dels cafès d’abans, sobretot els dels
pobles, fan
que puguem considerar el Cafè de la Granota un espai especialment
significatiu a l’hora d’explicar i
recollir les històries?
2.
Justifiqueu per què a Florenci li va quedar el renom de Sísif de la Ribera. A
més,
busqueu què vol dir l’expressió un
treball de Sísif.
Vocabulari
L’autor es presenta com un cronista que anota tan fidelment com pot allò que li expliquen. Per aquest motiu, és lògic l’aparició d’occidentalismes, formes locals, lèxic relacionat amb la navegació fluvial...
L’autor es presenta com un cronista que anota tan fidelment com pot allò que li expliquen. Per aquest motiu, és lògic l’aparició d’occidentalismes, formes locals, lèxic relacionat amb la navegació fluvial...
Un altre fet que destaca és “l’oralitat” ja que hi ha freqüents intervencions del vell Cristòfol representat com la veu del poble.
Aquí adjuntem paraules que no hem dominat gaire durant la lectura del text:
Aquí adjuntem paraules que no hem dominat gaire durant la lectura del text:
- Encetar:Verb transitiu.
Començar una acció, a tractar d’un assumpte o a parlar amb una altra persona: qui ha encetat la conversa, tu o ella?
Sinònim: iniciar. - Senalles:
- Nom femení.
Receptacle fet d’espart o de palma, que és més ample de dalt que de baix i que és gairebé tan alt com ample de boca.
Sinònim: Cabàs. - Cisell: “passaven amb les senalles al braç”.
- Hòmens:Home: “fent via cap a les mines a dur el recapte als hòmens”.
- Retrunyien:Verb intransitiu: Retrunyir.
Fer un soroll fort i que ressona com un tro: l’esfondrament de la casa va retrunyir per tot el poble. - Estalzí:Nom masculí.
Substància negra que prové de matèries que no han acabat de cremar i que es diposita en les xemeneies.
Sinònim: Sutge.
- Esventava:
- Verb transitiu.
Escampar una cosa al vent: per netejar el blat l’haurem d’esventar a l’era.Sinònim: Dispersar. - Verb pronominal.
Esventar-se. Sofrir l’acció del vent: la terrassa s’esventa amb tant d’aire.
- Llaüts:Embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina: “el llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa”.
- Molló:Nom masculí.
Senyal clavat a terra que marca els límits d’un terreny o les parts d’un camí: va aturar-se al costat d’un molló del camí.Sinònim: Fita. - Batusses:Nom femení.
- Acció en què dues o més persones o animals lluiten i empren la força, les armes o qualsevol altre recurs amb la intenció de fer-se mal, matar-se o imposar la seva voluntat: al port hi ha hagut una batussa entre mariners.Sinònims: Altercat, brega.
- Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, etc.
Sinònims: Batuda, pallissa.
- Esllomaré:Verb transitiu i pronominal.
Fer malbé els lloms d’un animal o d’una persona: és un salvatge, va esllomar l’ase a cops perquè no volia caminar; es va esllomar carregant tant de pes. - Escarnis:Nom masculí.
Burla cruel i humiliant: no facis escarni, que això és molt seriós. - Catxamona:Bufetada, clatellada o cop de mà al cap.
- Ufanoses:Adjectiu.
- Que fa ufana o que es glorieja d’una cosa: el capità de l’equip vencedor ha fet un discurs molt ufanós.
- Que és molt abundant, que té un magnífic aspecte exterior: plantes ufanoses; el pare porta una barba ufanosa.
Sinònim: Esponerós.
- Melitxa:
Petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.
- Costerut:
Adjectiu. [Terreny]
Que és difícil de travessar perquè té un pendent molt pronunciat i està ple de roques:els bandolers s’amagaven a les zones més costerudes de les serres.
Que és difícil de travessar perquè té un pendent molt pronunciat i està ple de roques:els bandolers s’amagaven a les zones més costerudes de les serres.
- Trill:Nom masculí.
Instrument que es fa servir per fer sortir a cops el gra de les espigues dels cereals i se parar-lo de la palla. - Xollant:
Verb transitiu: Xollar.
Tallar arran els cabells a una persona o el pèl o la llana a un animal.
Sinònim: Esquilar.
Tallar arran els cabells a una persona o el pèl o la llana a un animal.
Sinònim: Esquilar.
- Albardar:
- Nom femení: Albarda.
Guarniment de les bèsties de càrrega en forma de coixí, ple de borra, de palla, etc., que se’ls adapta al llom i sobre el qual es col·loca la càrrega. - Endiumenjar.
- Iradament:Amb ira: “esquellejà mentre brandia iradament la brotxa empastifada de sabó”.
- Badocs:Adjectiu i nom masculí i femení.
[Persona] Que és poc intel·ligent: és tan badoc que tot se li ha de repetir dues vegades. - Foragitada:Verb transitiu: Foragitar
Treure fora o expulsar d’un lloc una persona o un animal: van foragitar els bandolers. - Vetesifils:Nom femení.
Establiment on es venen fils, agulles de cosir, botons, cintes, etc. i, generalment, roba interior.
Sinònim: Merceria. - Cèrcol:Nom masculí.
Peça de fusta o metall en forma de circumferència, com les que uneixen les fustes d’una bóta de vi o com les que envolten les rodes dels carros. - Bromera:Nom femení.
Conjunt de bombolles molt juntes que es forma a la superfície d’un líquid agitat:faig servir aquest sabó perquè fa molta bromera.Sinònim: Escuma. - Esmunyir:Escapar-se: “se li va esmunyir de les mans”.
- Apotecari:Nom masculí i femení.
- Persona que antigament preparava medicaments.
- Persona que es dedica a preparar o a vendre medecines en una farmàcia: l’apotecari m’ha preparat aquestes píndoles.
Sinònim: Farmacèutic.
El significat o contingut temàtic
El títol d’aquesta història és un barril de sabó moll ja que, el protagonisme el té un barril de sabó moll que s’escorre de les mans d’un home, en Florenci, qui el puja carreró amunt i quan se li rellisca cau carrer a baix.
L’acció d’aquesta història es fa durant un matí.
L’assumpte de què tracta és quan el patró, en Pere Camps, mana al seu peó, en Florenci, a pujar un barril de sabó moll cap a la botiga d’Adelaida situada al punt de dalt del carreró de Sant Francesc (travessa la vila de dalt a baix; seguint el pendent de la serra, i acabant a l’Ebre), un camí recte i pesat de pujar, i encara més amb un barril de sabó moll.
El motiu pel qual en Florenci ha de pujar el barril és pel fet que el seu patró l’hi ha manat i el motiu pel qual se li rellisca és ja que un barril de sabó moll rellisca molt i encara més amb la situació que si li presenta, aquesta és el temps que feia al poble aquell dia, amb trons i pluja.
Personatges
El mite de Sísif
2. «LA PLAGA DE LA RIBERA»
Aquest
conte està redactat en forma de carta: la que escriu Jeroni Salses i Santapiga,
agutzil, al
director de la presó de Lleida. El primer que fa Jeroni és presentar-se d’una
manera prou
original: explica els defectes que observa en molts altres agutzils dels
pobles del
voltant —ell és com cal, faltaria més— i s’esplaia en la bona tècnica que cal
posseir a
l’hora de fer pregons. Llegiu-lo detingudament i responeu:
1.
Finalment, Jeroni fa la petició, que és el veritable motiu de la carta. Quina
és
exactament?
Comenteu el joc irònic originat pel fet que la petició la faci precisament un agutzil,
que està al servei de la llei.
3. «ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA»
4. «PARAULES DES D'UN OLIVER»
3. «ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA»
Algunes
paraules del vocabulari:
- Absolta: responsori que es diu per als difunts.
- Espatotxí: persona de molta vivor, de molt enginy.
- Ataüllar: veure de lluny alguna cosa, sense distingir-la bé.
- Blasmar: desaprovar, censurar algú per haver obrat malament.
- Escanya-rals: Avariciós en extrem.
- Xolla: seny, enteniment.
1. Quines circumstàncies es van
afegir a la mort _involuntària, evidentment_
de
l’oncle Nicolau perquè l’enterrament
hagués de coincidir precisament amb l’hora del
partit?
2.Tanmateix, els qui van anar a
acompanyar el difunt no van quedar decebuts del tot:
l’enterrament va ser dels que
queden per a la petita història local i no es van perdre del
tot les alternatives del partit. Llegiu aquest text i feu les activitats següents:
Quina estona vam
passar, xiquet, quina estona! D’una banda calia estar pel que
es celebrava i
mantenir el posat greu i seriós que s’escau amb ocasions tan
tristes; de l’altra,
però, com et podies desentendre del que passava al camp? (p.
20)
a) Quines circumstàncies van
permetre que els qui van anar a l’enterrament
poguessin anar seguint el partit?
4. «PARAULES DES D'UN OLIVER»
1. Aquest relat està presentat en
forma d’un llarg monòleg (el que l’home que hi ha
enfilat dalt d’un oliver adreça a
Isidre, el propietari del tros) i es construeix al voltant
d’una doble sorpresa. Expliqueu
els motius per què l’home que hi ha dalt de l’oliver té
un ensurt i quina és la seva
preocupació o el seu problema. Després, expliqueu també
els motius de la sorpresa d’Isidre i quin és el seu
neguit.
5. «INFORME PROVISIONAL SOBRE LA
CORREGUDA D’ELIES»
1. El relat se centra en els pocs
minuts que va durar la correguda d’Elies Santapau entre
casa seva i el cafè de Silveri,
lloc de parada dels autocars de la línia de Lleida:
[...] l’Elies Santapau va
eixir d’escopetada de casa seva, al cap de dalt de la
costera del
Forn, i va iniciar la correguda desenfrenada i memorable a través de
la vila que
deixà esbalaïts els veïns que la presenciaren. (p. 25)
Ja cap al final del relat
descobrim el veritable motiu d’aquesta correguda desenfrenada.
El cronista ens el presenta com
qui no vol la cosa, després d’haver dedicat la major part
del text a les disquisicions
sobre els minuts que va durar la correguda, el trajecte seguit,
les condicions que la van poder
condicionar, etc. Expliciteu clarament la causa que va
empènyer Elies a córrer com un esperitat.
6. «FUTBOL DE RIBERA»
c) Expliqueu com l’especial
situació del camp de futbol servia per a fer pressió
psicològica sobre els àrbitres.
d) Justifiqueu la importància de la situació del
camp en el desenllaç d’aquest relat.
c) El camp de futbol servia per a fer pressió psicològica sobre els àrbitres perquè el camp estava situat al costat del riu fins i tot van anomenar un encarregat de ocupar-se que les pilotes no anessin riu avall. Per tant el poble deia que si no els agradava l'actuació de l'àrbitre, el llençarien al riu.
ResponEliminad) La situació del camp va ser molt important ja que el camp es va inundar degut al riu Ebre per tant els visitants (els frorasters) que no hi estaven acostumats a veure tant d'aigua es van apartar fins a arribar a la zona on no hi habia aigua mentre que l'equip de la ribera que ja havien viscut inundacions d'aquest tipus i va seguir jugant per això ven aconseguir la victória per la situació on hi estava el camp
ResponElimina7.SENYORA MORT, carta de Miguel Garrigues:
ResponEliminaAquesta història tracta d’una carta que escriu en Miquel Garrigues a la Senyora Mort. Ens mostra com en Miquel explica els orígens de la seva família i la seva tradició. També explica amb detall les diferents famílies amb el mateix cognom que hi ha al poble, perquè la Senyora Mort no es confongui. L’objectiu de la carta és demanar a la Senyora Mort poder ser barquer en el món dels morts un cop mori, ja que no ho ha pogut ser al món dels vius. En Miquel explica també que el seu somni de ser barquer li ve de família. El seu pare ho era, i quan a ell li tocava fer-ho van decidir construir un pont al riu, cosa que li va fer malbé el negoci. Per tant en aquest capítol ens transmet la lluita pels nostres somnis, per a Miquel el seu somni és ser barquer en la vida però com no ha pogut ser-hi ho prova amb una altre alternativa,ser barquer després de la mort, per això escriu una carta a la senyora mort.
1. «UN BARRIL DE SABÓ MOLL»
ResponEliminaa) Qui és en realitat el cronista? Quina funció té plantejar les històries des d’aquest punt de vista? Quin rendiment dóna a Jesús Moncada l’ús d’aquest artifici en moltes de les narracions?
El cronista és el mateix autor, Jesús Moncada, i l'ús d'aquest artifici ens dóna una perspectiva diferent: semblarà que les històries són explicades per una altra persona, no pel propi autor, cosa que donarà versemblança i anècdota. No semblarà que l'autor estigui escrivint una sèrie de contes, sinó que les estigui recollint amb l'ajuda d'aquesta mena de testimoni, Cristòfol.
b) Quines característiques i quines funcions dels cafès d’abans, sobretot els dels pobles, fan que puguem considerar el Cafè de la Granota un espai especialment significatiu a l’hora d’explicar i recollir les històries?
Els cafès van ser molt importants en aquesta època: eren llocs de reunió, on, per suposat, la gent s'explicava històries i es comentaven xafarderies. A més, era el lloc més comú de trobada on tothom es parlava i es coneixia.
2. Justifiqueu per què a Florenci li va quedar el renom de Sísif de la Ribera. A més, busqueu què vol dir l’expressió un treball de Sísif.
A Florenci li va quedar aquest nom a causa de l'accident amb el barril, el qual "se li escapa" (encara que deduïm que no serà un accident i en realitat voldrà esclafar el Pere Camps, el seu patró). El nom vindrà del mite de Sísif, que va ésser castigat pels déus a haver de pujar una gran pedra per una muntanya. Al final d'aquesta pujada, la pedra cau, i així infinitament.
"treball de Sísif" significa Esforç inútil, expressió que té molt a veure amb el mite. Inútilment, Sísif intentarà pujar la gran pedra, la qual sempre acabarà caient. Per suposat, també ho relacionarem amb el conte del recull.
2. «LA PLAGA DE LA RIBERA»
ResponElimina1. Finalment, Jeroni fa la petició, que és el veritable motiu de la carta. Quina és
exactament? Comenteu el joc irònic originat pel fet que la petició la faci precisament un agutzil, que està al servei de la llei.
Jeroni Sales i Santapiga, l'algutzir de la seva vila, demana al director de la presó de Lleida que si en Valerià, un delinqüent per vocació, podria anar a la seva presó a rebre classes particulars d'un criminal de veritat, ja que en Valerià es vol convertir en un delinqüent de fama internacional però, tots els seus intents han estat infructuosos.