Bearn

 Adreces interès


Llegiu atentament:

1. Pròleg del llibre
2. Presentació prezi

Presentació del llibre a TV3 per Laura Borràs

Bearn, UOC

RESUM CAPÍTOLS BEARN

Resum Bearn o La Sala de Les Nines by Pol on Scribd

Bearn o la sala de les nines

Bearn o La sala de les nines és l'obra més reeixida de la narrativa de Llorenç Villalonga. Dins d'un marc de possibles ressons autobiogràfics i a través d'una llarga carta escrita per Joan Mayol, capellà de Bearn i possible fill natural del protagonista, es va perfilant la personalitat de don Toni, de Bearn, gran admirador del "segle de les llums". Per mitjà d'un joc d'oposicions i ambivalències i del retrat d'una classe social en declivi, l'autor ha construït el gran poema elegíac d'un paradís perdut i ha elevat a mite el món decadent de l'aristocràcia rural mallorquina de finals del segle XIX.

Bearn o la sala de les nines

Llorenç de Villalonga

Apunt biogràfic i literari

Llorenc Villalonga va néixer a Mallorca l’any 1897 en el si d’una família de propietaris rurals que havien viscut durant generacions a l’illa. Des de jove es va interessar per la literatura i va descobrir a la biblioteca familiar els grans clàssics. Va conrear especialment el coneixement de la llengua i la cultura francesa i el va fascinar la Franca iŀlustrada del segle XVIII i els seus grans autors, especialment Voltaire.

Com tants d’altres va estudiar una carrera per la que no sentia gaire vocació: medicina. Va estudiar a ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa on va contactar amb diferents cercles inteŀlectuals que poc a poc modelaren la seva formació ideològica i literària.

Coneix Eugeni d’Ors i el Noucentisme ,Ortega i Gasset, Gregorio Maranón o Federico García Lorca. Potser la descoberta més important i influent de l’estada ala capital espanyola va ser la descoberta de Sigmund Freud i la psicoanàlisi.

La Guerra Civil Espanyola esclata el 1936 i va canviar de dalt a baix la situació política i social d’Espanya i, evidentment, de Mallorca. Aquest mateix any Villalonga es casa amb M.Teresa Gelabert, la seva cosina (Maria Antònia a les obres del cicle Bearn) i es trasllada a viure a Binissalem. Villalonga intueix que la Guerra marca la fi d’una societat, d’un tipus de vida, d’un món.

Bearn o la sala de les nines és una novel·la plena d’elements autobiogràfics. A les seves pàgines, Realitat i Ficció es barregen generant clars paraŀlelismes: Villalonga / don Toni; Bearn /Binissalem; M. Teresa

Gelabert / dona Maria Antonia...).

Llorenc Villalonga morí el 1980 i, fins avui, ha estat considerat un dels més importants noveŀlistes de la literatura catalana.

La novel·la

Estructura

En paraules del mateix autor, Bearn és: “retrat, o si voleu, el poema, de Mallorca. D’una certa Mallorca, és clar: la meva”. El retrat de la Mallorca dels inicis del segle XX. Bearn o la sala de les nines va ser publicada per primera vegada el 1956 en castellà. La versió en català arriba el 1961.

La novel·la s’estructura en tres parts. La primera part és una introducció en forma de carta-pròleg; la segona, el cos central de la novel·la i es subdivideix en dues parts: “Sota el signe de Faust” i “La pau regna a Bearn”.La tercera i última part és un epíleg.

La introducció és una justificació i explicació de tota la narració posterior. El personatge de don Joan escriu una carta a Miquel Gelabert en la qual demana consell per executar el testament de don Toni de Bearn. Aquesta epístola ja ens presenta els principals temes de la narració: el peculiar personatge de don Toni, el dilema moral de don Joan per acomplir les instruccions del testament, els dubtes religiosos, els sentiments de culpa, el misteri que envolta la sobtada mort dels senyors de Bearn o la decadència d’aquesta població. Tanmateix, el pròleg planteja una sèrie d’enigmàtiques qüestions que s’aniran resolent al llarg de la novel·la.

La part central del relat, la novel·la pròpiament dita, es subdivideix en dues parts que responen a les dues etapes de la vida de don Toni. Cadascuna d’aquestes parts es correspon, simbòlicament, amb un mite.

La primera part, titulada Sota la influència de Faust fa referència al mite de Goethe d’un home que ven la seva ànima al diable per conservar la joventut: el mite de la joventut eterna. Consta de vint capítols i explica deu anys de la vida de don Toni (1859-1869).

Del capítol 3 al 12 els fets més remarcables són: la fugida de don Toni a París acompanyat de la seva neboda Xima per assistir a l’estrena de l’òpera Faust de Gonoud; l’adopció de don Joan per part de don Toni (nen de 7 anys); la separació de don Toni de la seva dona Maria Antònia.

Del capítol 13 al 20 es relaten només unes hores, un capvespre. La narració es relanteix en el moment que la Xima proposa a don Toni tornar a París. Ara rebutja la proposta perquè segons ell “acaba de comprendre que l’eternitat no s’aconsegueix venent l’ànima al Dimoni, sinó detenint el temps a reviure i escriure les seves memòries.

Pàg 176: “ Era tard per repetir, no per recordar... no em mouré d’aquí.  Ja no necessitava dona Xima, sinó la seva imatge: les memòries, el refugi de Bearn, una ploma, tinta i paper.”

            També dona Maria Antònia comprèn que ha arribat l’hora de tornar a Bearn.

La segona part, que porta per títol La pau regna a Bearn  al·ludeix al mite

clàssic de Filemó i Baucis, símbols de la fidelitat eterna. Consta de vint-i-tres capítols en els quals es descriu un viatge a París i Roma ( capítol 5 al 13). Aquesta part se centra, principalment, en l’escriptura de les Memòries que posen en evidència la decadència de l’estil de vida de Bearn i els seus habitants davant de l’arribada d’un nou ordre social. També vol fer un homenatge a dona Maria Antònia. En aquest moment el seu amor no és un amor apassionat, sinó “ amor costum”, “asexuat”.

            Simultàniament , la ruïna es va apoderant de Bearn i dona Antònia envelleix i perd la memòria.

            La decadència i l’arribada d’un nou ordre social les trobem reflectides, també, en la falta de respecte que els assistents al carnaval demostren envers els seus senyors.

            Els quatre últims capítols ( del 20 al 23) s’explica la mort sobtada dels senyors i Vilallonga fa coincidir amb el final del carnaval.

Finalment, si comparem les dues parts entre elles comprovem que hi trobem una composició asimètrica.

-          Tant a la primera com a la segona part viatgen a París on assisteixen a la representació d’una òpera.

-          A totes dues la visita de dona Xima a Bearn té conseqüències determinats per als protagonistes.

-          S’hi al·ludeix a totes dues a avantpassats bearnesos: el mític don Toni i l’enigmàtic don Felip de la casa de les nines.

  L’epíleg, que tanca la novel·la, explica què passa després de la mort dels

senyors de Bearn i planteja l’enigma que envolta La sala de nines i el

personatge de don Toni. Així, arran de la visita de dos membres del Centre Imperial d’Investigacions Maçòniques i Teosòfiques de Prússia, don Joan s’assabenta de què amaga aquesta estança prohibida. I, creient interpretar la volumptat del seu señor, crema tots els documents que conté “la sala” Impedeix, per tant, que es pugui conèixer la veritat , la historia real. Les Memòries de don Toni que ell custodia, es converteixen en l’únic document que ens permet d’accedir-hi: ara només ens queda la seva versió: el mite.

Resum capítol Primera part

En aquesta llista apareix descrits els fets més importants de cada capítol de la primera i segona part. Completeu els 10 que estan buits:

Primera part

1.Descripció de l’espai i dels personatges.

2. Descripció de Bearn.

3.

4. Context històric.

5.Música i literatura.

6. Vocació de Joan. Carnaval.

7. Venda de la casa de ciutat. Fe i temptacions de don Joan. Context històric.

8. Festivitat de la casa. Sobre el Carnaval.

9. Les memòries: llegat, descendència i immortalitat.

10.

11. Xima a París: antecedents.

12. Retorn de París. Calúmnies del poble contra don Toni.

13. Visita del vicari. Dona Xima ha arribat al poble.126

14.

15. Reflexions sobre la bellesa i l’art. Identificació de Xima amb la temptació.

16 .Visita de Xima. Escena de Bàrbara Titana.

17.

18. Arribada de Maria Antònia a Bearn.

19. Primera nit de Maria Antònia a Bearn. Prova de l’auto-mobile.

20.

Segona part

1 Descripció de la vida a Bearn.

2 Descripció vida quotidiana a Bearn. Visita a madò Coloma.

3 Don Francesc. Reflexions a l’entorn dels senyors.

4

5 Viatge en vaixell fins a Marsella. Arribada a París.

6 Descripció de la vida a París. Reflexions a l’entorn de la vida dels rics.

7 Incident de Joan amb l’agent francès per perseguir la suposada Xima.

8

9 Expulsió de París.

10 Arribada a Roma.

11 La senyora renuncia a visitar el Papa.

12

13 Reflexions de Joan sobre la conversa de don Toni amb el Papa.

14 Arribada a Bearn. Presentació de Miss Moore, la pintora.

15 Incident de Miss Moore amb madò Coloma.

16 Maria Antònia comença a perdre el cap.

17

18 Maria Antònia continua perdent el cap.

19 Reflexions sobre la confessió.

20 Casori de Margalida i Tomeu.

21 Visita de Xima arruïnada.

22

23 Mort dels senyors i de dona Xima.

ELS PERSONATGES PRINCIPALS




·  Personatges principals:

Don Toni de Bearn: és el marit i cosí segon de dona Maria Antònia, oncle de dona Xima i pare no reconegut de Joan Mayol; és un noble arruïnat del camp que té una gran casa i posseeix terres a Bearn. És magre, esvelt, una mica menut, lleig i té uns ulls petits, vius i voltats d'arrugues. Vestia hàbit franciscà i portava una perruca blanca. És treballador, sincer, ben intencionat, culte, hàbil sofista i dialèctic, i li agraden els clàssics francesos.
És en certa manera, un alter ego que serveix a l'escriptor per a mostrar-nos les seves idees. Per a l'elaboració d'aquest personatge Villalonga es va valer de diverses figures del seu entorn: l'oncle Josep Palou de Comasema, un senyor que acabà en la ruïna; Gabriel Villalonga Muntaner un avantpassat sacerdot que construí un dels primers automòbils; i altres.
Don Toni es caracteritza pel liberalisme i pel relativisme. Segons ell entre els extrems més oposats no hi ha més que una lleugera diferència, un matís perquè els extrems es toquen. Els seu pensament és dialèctic i la llibertat de raciocini l'aproxima a la figura de Voltaire, amb el qual fins i tot té una semblança física. Els seus gustos demostren l'esperit clàssic enfront del romanticisme. Don Toni representa l'autèntic senyoriu, enfront del Marquès de Collera, que és símbol de l'aristocràcia de nova planta. Encara que al final confessa haver-li tingut enveja. L'ambigüitat és sobretot però el tret més destriable d'una manera de pensar molt difícil de comprendre del tot per les seves contradiccions.

Don Joan Mayol: és el narrador de la història, és fill de pare jornaler i de mare collidora, encara que mai els conegué. Però segons pareix ell és un dels fills no reconeguts per don Toni. Es crià amb els senyors don Toni i dona Maria Antònia a la possessió de Bearn. Té els ulls negres (com sa mare, que a més era molt bella segons Don Toni), és fort i àgil. Estudia al Seminari, a la ciutat. És un amant de la literatura i la poesia dels clàssics greco-llatins.
És un personatge construït a partir de les idees contraries a les de don Toni: l'escrupolositat moral, el rigor religiós i la creença en les veritats absolutes. Representa el catolicisme integrista del segle XIX. Però igual que don Toni el seu pensament es ple de contradiccions amb la seva condició religiosa: és orgullós i materialista, sent atracció per la força, l'exercici físic, la sensualitat i el paganisme. A més la seva actitud sexual és ambigua la qual cosa el vincula a la figura del llegendari don Felip.
Don Joan a l'obra sofreix una sèrie de conflictes: social, pels seus orígens pobres; familiar, per ser fill no reconegut i haurà d'abandonar Bearn; moral, per sentir-se atret per Xima, la qual per a ell és el dimoni en persona; intel·lectual, per no haver pogut convèncer al seu protector de cap de les seves idees... Don Joan és un fracassat, la seva única victòria es la crema de l'arxiu de la sala de les nines amb la qual podrà preservar viu i intacte el record dels seus senyors.

Dona Maria Antònia: la dona de don Toni i la seva cosina, és una dona molt bella amb els ulls blaus i tranquils. Té un fort temperament, però és reservada, franca i sincera. Està molt ben educada i posseeix una amabilitat parsimoniosa. És l'ideal de dona cristiana: moralment correcta i amb una fe inalterable.
És també un personatge construït des de la realitat de Villalonga, té trets de la mare del novel·lista però sobretot de la seva esposa. La qual cosa la fa molt humana i entranyable. Aquesta humanitat és aconseguida pel seu “senyoriu” i també pel seu tarannà casolà.
Mª Antònia representa l'esperit clàssic: el seny, la serenitat, la necessitat de conservar les formes, la senzilles, l'equilibri i la mesura. El classicisme de la senyora es fa palès en dues referències: la imatge de la vànova i el mite de Filemó i Baucis vinculats al tema de la fidelitat conjugal. Però igualment que en els altres personatges Villalonga hi introdueix una certa ambigüitat quan ens parla de les èpoques de “desassossec” i de pèrdua de la raó, i també de la connexió moral entre dona Xima, la seva oponent.

Dona Xima: És la neboda òrfena dels senyors. Té deu o dotze anys més que Joan. Senyoreta de bona casa, ben educada i bellesa perfecta, als divuit anys se'n va anar a París on es gastava els diners dels senyors d'una manera depravada.
La característica essencial d'aquesta és l'ambigüitat. És la imatge del Mal, de la bellesa i de la depravació, però també representa la sinceritat i, fins i tot, la innocència. També representa l'amoralitat, l'instint i la inconsciència. Enfront de dona Maria Antònia, dona Xima és l'amor-curiositat, l'aventura fàustica de la joventut que acaba en tragèdia.
A més la seva possible relació amb la maçoneria i la seva mort misteriosa li aporten una nota més d'ambigüitat.

El narrador, la tècnica narrativa 


El temps

Temps intern i extern

Requadre amb els anys i fets més importants:

ANYS	FETS
1810-1811	Neix don Toni
1841	Neix don Joan
1841-1842	Neix dona Xima
1859	Don Toni i dona Xima fugen a París Estrena del Faust de Gounod
1862	Inici de les relacions de don Toni amb els Rosenkreuz
1866	Mort de don Jaume Final de les relacions de don Toni amb els Rosenkreuz
1868	Retorn de dona Maria Antònia a Bearn Cremada de llibres Visita de dona Xima
1971-1972	Joan és ordenat sacerdot
1883	Talada del pinar de s’Ull de Sa Font Inici del viatge a París i a Roma
1884	Audiència del Papa Retorn a Mallorca
1890	Mort dels senyors i de dona Xima Data de la carta de don Joan Mayol

El temps tractat al llarg de la novel.la:

	Capítols	Temps transcoregut	Nombre de pàgines
1a part	3-12	10 anys	48
	13-20	Un vespre	45
2a part	5-13	10 setmanes	49
	19-23	3 dies	27

ELS TEMES DE BEARN