Morfologia verbal

MORFOLOGIA VERBAL

El verb. Esquema


Els verbs irregulars. Esquema i exercicis




LES FORMES NO PERSONALS



Participi:
- Pot funcionar com un veritable adjectiu i concordar en gènere i nombre amb el nom qualificat:
     Ex. Una moto pintada de negre
- També pot formar construccions amb funció de CC
     Ex. Enfocat així l'assumpte, no aconseguirem sortir-nos-en.
- Ara bé, la funció principal és formar el temps dels compostos dels verbs amb l'ajut del verb auxiliar: haver

 Gerundi: 
- És un temps verbal que equival a un adverbi i que pot dur complements propis, en aquest cas forma una oració subordinada adverbial de gerundi
    Ex. Vaig anar-hi corrent     caigué muntant a cavall
- Les oracions de gerundi han d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal
     Ex.  Vaig relliscar sortint de casa

- No és correcte el gerundi que expressa un temps posterior al que expressa el verb principal.
     * El malalt fou dut a l'hospital, morint al cap de poc.
        El malalt fou dut a l'hospita.i morí al cap de poc

     * Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant l'enfonsament de la torre.
        Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que va provocar  l'enfonsament de la torre. 

Infinitius i gerundis incorrectes:
ELS INFINITIUS ACABATS EN -GUER NO SÓN CORRECTE

*capiguer     cabre
*poguer        poder
*sapiguer     saber

ELS GERUNDIS ACABATS EN -GUENT NO SÓN CORRECTES

*Capiguent      cabent 
* coneguent     coneixent
* diguent         dient
*sapiguent       sabent


Llistat de participis i gerundis irregulars:

absoldre	absolt	absolent
admetre	admès	admetent
atendre	atès	atenent
aparèixer	aparegut	apareixent
aprendre	après	aprenent
caldre	calgut	calent
caure	caigut	caient
cloure	clos	cloent
cobrir	cobert	cobrint
complir	complert	complint
conèixer	conegut	coneixent
córrer	corregut	corrent
coure	cuit (cuinar) / cogut (picar)	coent
creure	cregut	creient
dependre	depès	depenent
dir	dit	dient
dissoldre	dissolt	dissolent
doldre	dolgut	dolent
dur	dut	duent
empènyer	empès	empenyent
encendre	encès	encenent
entendre	entès	entenent
escriure	escrit	escrivint
establir	establert	establint
estrènyer	estret	estrenyent
fer	fet	fent
fondre	fos	fonent
haver	hagut	havent
imprimir	imprès	imprimint
jeure	jagut	jaient
merèixer	merescut	mereixent
moldre	mòlt	molent
morir	mort	morint
obrir	obert	obrint
ofendre	ofès	ofenent
pertànyer	pertangut (pertanyut)	pertanyent
plaure	plagut	plaent
pondre	post	ponent
prendre	pres	prenent
pretendre	pretès	pretenent
resoldre	resolt	resolent
riure	rigut	rient
romandre	romàs	romanent
sofrir	sofert	sofrint
soler	solgut	solent
suplir	suplert	suplint
suspendre	suspès	suspenent
tenir	tingut	tenint
treure	tret	traient
valer	valgut	valent
venir	vingut	venint
viure	viscut	vivint

LA VELARITZACIÓ






 

La velarització és l’aparició de la  -c  (so velar) a la 1a persona del present de l’indicatiu i que es canvia en  -gu  o  -qu   al subjuntiu.

La velarització apareix:  a la 1ps del present d’indicatiu amb una -c

                                           a tot el present de subjuntiu amb  -gu o -qu

                                           a tot el imperfet de subjuntiu amb -gu o -qu                                         

                                           a les persones de l’imperatiu que provenen del subjuntiu

Vendre:     venc vens ven venem veneu venen

                 vengui venguis vengui venguem vengueu venguin

                 vengués venguessis vengués venguéssim venguéssiu venguessin

                 ven vengui venguem veneu venguin

Els verbs que velaritzen són:

a)      conèixer i aparèixer i llurs compostos

b)      els verbs acabats  en  –ldre  i –ndre  –ler (tret de voler) prendre, valdre, entendre...

c)      els verbs en   –ure  (diftong +  –re)

beure , deure, heure, ploure, moure, escriure, viure...  canvien la –u en –v:  bevent

creure, caure, jeure, lleure, seure, treure veure...          canvien la –u en –i:   creient

riure, cloure, coure, plaure, noure, raure....                     suprimeixen la –u:    rient 

Exercicis

1. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis.

Deu ser un veí nou, jo no el ______________ (conèixer).

b)Quan escoltaven la música, ______________ (cloure) els ulls, ben concentrats.

c)Per vacances hem ______________ (romandre) a la ciutat.

d)Perquè ens ______________ (pertànyer) la casa, primer hauríem de pagar la hipoteca.

e)Si sona l’alarma, caldrà que vostès ______________ (evacuar) l’edifici.

f)Si sonés l’alarma, caldria que vostès ______________ (evacuar) l’edifici.

g)Cada matí nosaltres ______________ (airejar) l’habitació.

a) Et dic que _________ (escapçar) tu mateix les cartes.

b) Quan venia al cafè de bon humor, em _____________ (complaure) les seves atencions.

c) És clar que l’Elisabeth ha____________ (merèixer) l’homenatge a Elna.

d) Què més vols que hi ________(fer) jo?

e) S’ha passat una bona estona_____________ (fondre) xocolata per al pastís.

f) Aquesta mena de xocolata no cal que la _____________(fondre).

g) Què li ________________ (preguntar), si fossis periodista?



L'imperatiu

- Serveix per donar una ordre en general . En rètols, anuncis..., en català fem servir la 2ª p. pl. i no pas l'infinitiu.

     Empenyeu     * Empènyer

     No fumeu      * No fumar


- Per formar una frase de manament afirmativa fem servir L'IMPERATIU

     Ex: Beveu vi!
           Vine de seguida!
           Encenguem el foc!


Si la frase de manament és negativa utilitzarem el present de subjuntiu i no l'imperatiu.


     Ex: No begueu vi!
           No vinguis fins demà!
           No encengueu el foc!


- Esquema correcte dels imperatiu irregulars


     Singular          Plural
       -                  1a
       2a                2a
       3a                3a


Així quan la segona persona del singular tingui so velar el tindrà també la 2a del plural. I quan la desinència de la 3a p sg tingui aquest so [g] també el tindran la 1a i la 3a del plural.


   Singular          Plural

       -                 diguem
       digues         digueu
       digui            diguin

   Singular          Plural
       -               beguem
      beu            beveu
     begui          beguin

Més exercicis tipus selectivitat

1.      Conjugueu l’infinitiu indicat entre parèntesis en el temps verbal corresponent.

[0,5 punts]

1. bA qui havia ___________ (pertànyer) aquell casalot tan imponent?

2 .Ara no hi ___________ (caure), no sé què em vols dir.

3. ___________ (escriure, vosaltres) a poc a poc, que serà de més bon llegir!

4. Qui ___________ (excloure) aquesta possiblitat?

5. Aquestes idees només se li ___________ (acudir, present) a ell: és un cap de pardals.

2. Conjugueu l’infinitiu que s’indica entre parèntesis en el temps verbal corres-

ponent. [0,5 punts]

a) Segur que us agrairia molt que vosaltres li ________ (poder) donar un cop de mà.

b) Avui al matí s’han _______ (debatre) tres proposicions de llei al Parlament.

c) Es passa el dia ___________ (riure), és molt alegre.

d) Renta, planxa, __________ (cosir) i fa totes les feines de la casa: no para mai.

e) A qui __________ (pertànyer) aquest DVD?

3. En l’espai assignat, escriviu l’infinitiu en el temps verbal corresponent. Si no es pot deduir pelcontext oracional, s’indica el temps verbal entre parèntesis.[0,5 punts]

a) Qui __________ (treure, futur) més suc de les declaracions del president?

b) Ho ha fet __________ (voler), no ha estat per atzar.

c) Digues-li que ___________ (fer) el favor de no cridar tant.

d) No badeu! No ____________ (escriure, vosaltres) en llapis!

e) Voldria que ella li ho ____________ (donar, imperfet subjuntiu) tot, i no pot ser