1.COMUNICACIÓ LLENGUA I TEXT( tema1)
1.1El llenguatge, un sistema de comunicació
1.2 Les funcions del llenguatge
Adequació
|
A qui va dirigit el missatge?
Quines funcions del llenguatge incorpora?
|
Coherència
|
Com estructuraré el missatge?
|
Cohesió
|
Quins recursos faré servir perquè el missatge tingui
sentit, i no sigui repetitiu o incomprensible?
|
Correcció
|
Cal que el missatge sigui correcte, tant des del
punt de vista de la presentació, com de l'ortografia
|
Propietats de l'expressió escrita
Les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques, que permeten formar oracions acceptables, són només una part del conjunt de coneixements que domina l'usuari de la llengua. L'altra part està formada per les regles que permeten elaborar textos: les regles d'adequació, de coherència i de cohesió. Aquestes ens ajuden a discriminar les informacions rellevants de les irrellevants, estructurar-les en un ordre lògic i comprensible, escollir les paraules adequades, connectar les frases entre elles, construir un paràgraf, etc.
Tot seguit explicarem en què consisteix cadascuna d'aquestes regles.
Adequació
Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa manera tots els membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en totes les situacions comunicatives. Cadascú pot escollir entre usar la seua varietat dialectal o usar l'estàndard. Cada situació requereix l'ús d'un registre particular, que ve determinat pel tema, pel canal de comunicació, pel propòsit que tinguem i per la relació entre els interlocutors.
L'adequació és la propietat del text que determina la varietat (dialectal/estàndard) i el registre (general/específic, oral/escrit, objectiu/subjectiu i formal/informal) que cal usar.
Coherència
Hi ha informacions rellevants, que són apropiades per al text, i n'hi ha d'altres irrellevants, que són superflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests dos tipus d'informacions. Així mateix les informacions rellevants s'han d'estructurar d'una determinada manera, seguint un ordre lògic i comprensible.
La coherència és la propietat del text que selecciona la informació (rellevant/irrellevant) i que l'organitza en una determinada estructura comunicativa (introducció, apartats, conclusions, etc.
Cohesió
Les diverses frases que componen un text es connecten entre elles i formen una espessa xarxa de relacions. Els mecanismes que s'utilitzen per connectar-les s'anomenen formes de cohesió i poden ser de diversos tipus: repeticions o anàfores (l'aparició recurrent d'un mateix element en el text, a través de la sinonímia, la pronominalització o l'el·lipsi) enllaços o connectors (entonació i puntuació, conjuncions), etc.
La cohesió és la propietat del text que connecta les diverses frases entre elles, mitjançant les formes de cohesió. Aquests mecanismes tenen la funció d'assegurar la interpretació de cada frase en relació amb les altres i, en definitiva, d'assegurar la comprensió del significat global del text.
PRÀCTICA 1. EXERCICI ADEQUACIÓ
2 INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DE LA SEMÀNTICA I EL LÈXIC
2.1 ELS 4 EIXOS DE TREBALL DE LA COMPETÈNCIA LÈXICA I SEMÀNTICA.
CONTINGUT OBJECTIU ESPECÍFIC
a.- RIQUESA. Ampliar el meu cabal lèxic, tant si és d´ús general com específic. específic
b.- ADEQUACIÓ. Adaptar el meu cabal lèxic al nivell de formalitat requerit per cada situació comunicativa.
c.- PURESA. Esporgar el meu cabal lèxic de paraules i expressions foranes a la llengua.
d.- PRECISIÓ. Ajustar i afinar el meu cabal lèxic al significat requerit pel missatge.
LÈXIC = construcció dels mots
SEMÀNTICA = significat dels mots
Trobareu castellanismes d'ús freqüent i altres qüestions sobre el tema que us poden ajudar al bloc "El català com cal"
PRÀCTICA 2. ANEU A LA PÀGINA DEL BLOC "COM ES DIU EN CATALÀ" I ESCRIVIU CORRECTAMENT LA CONSTRUCCIÓ COMBINADA DEL MES (setembre)
PRÀCTICA 3: Esbrina les formes correctes de les següents paraules fent ús, si ho desitges de la pàgina boncatalà.com o de diccionaris.cat.
disfrutar, césped, calitat, cantitat, trofeig, plaç, parrilla, embustero, hombro, berberetxo, virgueria, gasto, nòvio, munyeca, nòria, arrimar, nuca, desvio, abreviar, acera, xivato, ademés, xiringuito, amamantar, amortiguar, andén, alfombra, xanxullo, sapiguer, tamany, suero, despedida, de carrerilla, cabalgar, bolso, botiquín, almeja.
3. DICCIONARIS:( tema 7)
Tipus de diccionaris from Sílvia Montals
Altres diccionaris especialitzats
PRÀCTICA 4. ELS DICCIONARIS
Lèxic de qualitat (LdQ)
Hi ha dos tipus de definició:
Mot: Flegmàtic
Definició lògica: De temperament calmat
Definició nominal: apàtic, abúlic
PRÀCTICA 5. LdQ
4. ESTRUCTURA I FORMACIÓ DELS MOTS ( Tema 6)
Resum tema 6
Altres diccionaris especialitzats
PRÀCTICA 4. ELS DICCIONARIS
Lèxic de qualitat (LdQ)
Hi ha dos tipus de definició:
- La definició lògica que explica el significat d'un mot partint de l'aspecte més general i arribant a les dades més específiques (diccionari).
- La definició nominal que explica el significat d'un mot basant-se en sinònims, antònims o mots de la mateixa família.
Mot: Flegmàtic
Definició lògica: De temperament calmat
Definició nominal: apàtic, abúlic
PRÀCTICA 5. LdQ
4. ESTRUCTURA I FORMACIÓ DELS MOTS ( Tema 6)
Resum tema 6
L'estudi del lèxic (Autora: Mònica Herruz) from Herruz Mònica
LA FORMACIÓ DE MOTS
DERIVACIÓ
1. La paraula primitiva i les paraules derivades
La paraula primitiva d’una família de paraules és la paraula simple de la qual deriven les altres. Així, en els exemples anteriors, les paraules primitives són pas i tendre, respectivament.
Les paraules derivades són aquelles que consten de l’arrel i un o més morfemes derivatius. En els exemples anteriors, totes són paraules derivades excepte pas i tendre (que són les primitives). Les paraules derivades són paraules noves, que poden pertànyer a categories lèxiques diferents de la categoria de la paraula primitiva.
Per exemple:
2. Els morfemes derivatius i els morfemes flexius
Els morfemes derivatius són aquells que, units a una arrel (morfema lèxic), formen paraules derivades. Els morfemes derivatius que van davant l’arrel s’anomenen prefixos, els morfemes derivatius que van darrere l’arrel s’anomenen sufixos i els que van entre l’arrel i un sufix s’anomenen infixos:
Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents formes que pot presentar una paraula amb les categories de gènere, nombre, persona i temps. Per exemple:
1. PREFIXACIÓ
a) No canvien la categoria gramatical, però sí el significat.
Pre/història
b) Poden ser àtons o tònics i no hi pot haver més d'un.
Sub/títol
c) Si hi ha modificació ortogràfica, queda afectat el prefix.
(in) Im/posar
Des del punt de vista històric:
- Prefixos PATRIMONIALS: Formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l'actualitat ( a-, ante-, arxi, bes-, contra-, des-, entre-, sota-, vice-...)
- Prefixos CULTES: Que provenen de paraules heretades pel català ja prefixades i s'usen en el llenguatge d'especialitat ( ab-, de-, ob-... )o ( els grecs amfi-, endo-, hemi-)
2. SUFIXACIÓ
a) La majoria són tònics i prenen el relleu en la tonicitat del lexema.
Crema- crem/ada
dona- don/et/es
b) Hi pot haver un lexema i una o més sufixacions.
Especialista- especi/al/ista
c) Si hi ha modificació ortogràfica, queda afectat el lexema.
llop- llob/ató
lleig- lletj/or
neu- nev/ada
TIPUS DE SUFIXACIÓ
a) SUFIXACIÓ LÈXICA. CANVIEN LA CATEGORIA GRAMATICAL.
- Nominalitzadors ( oficis, noms col·lectius, objectes destinats a contenir, noms d'acció, noms partidaris d'una ideologia...): trob/ada, pobr/esa,
- Adjectivadors ( expressen relació o pertinença, possessió,tendència, ordre, possibilitat...) : arab/esc, escol/ar
- Verbalitzadors ( poden expressar accions o processos): pedr/egar, real/itzar
- Adverbialitzador (pot expressar manera, punt de vista, temps, modalitat, quantitat...): probable/ ment.
b) SUFIXACIÓ VALORATIVA. NO CANVIEN LA CATEGORIA GRAMATICAL.
- Augmentatius ( -às, -assa, ot/ota) bon/às, cas/ota
- Disminutius: (et/a, ó, ona) blanqu/et, petit/ó
- Superlatius: ( íssim/a) car/íssim
- Despectius: (-astre/a) poet/astre
Des del punt de vista històric:
- Sufixos PATRIMONIALS: Formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l'actualitat ( -isme)
- Sufixos CULTES: Generalment d'origen LLATÍ que apareixen integrats i no intervenen en la formació de noves paraules ( èsim/a)
3. PARASÍNTESI
Formació de mots amb l'adjunció conjunta d'un prefix+lexema+sufix.
En/dins/ar en/alt/iment
- Els INFIXOS són uns elements són uns elements que a vegades s'intercalen entre el LEXEMA i el SUFIX i actua com a coixí fonètic ( generalment no aporta gairebé mai cap matís significatiu).
Crid/an/er baf/ar/ada
Posa't a prova
1. Analitza morfològicament les següents paraules, seguint aquest passos:
- Localitza el lexema
- Analitza els morfemes derivatius i/o flexius que hi hagi
- Explica el tipus de morfema derivatiu ( prefix, sufix, infix) i si el sufix és lèxic o valoratiu
Exemple:
ANTI / DEMOCR / AT / IC / S
MD LEXEMA MD MD MF
prefix sufix sufix nombre
lèxic (adj) lèxic (adj)
Boirada boires emboirar
Enyorar enyorança enyorances
imperdibles perds perdudetes
LA FORMACIÓ DE MOTS
DERIVACIÓ
1. La paraula primitiva i les paraules derivades
La paraula primitiva d’una família de paraules és la paraula simple de la qual deriven les altres. Així, en els exemples anteriors, les paraules primitives són pas i tendre, respectivament.
Les paraules derivades són aquelles que consten de l’arrel i un o més morfemes derivatius. En els exemples anteriors, totes són paraules derivades excepte pas i tendre (que són les primitives). Les paraules derivades són paraules noves, que poden pertànyer a categories lèxiques diferents de la categoria de la paraula primitiva.
Per exemple:
| Paraula primitiva | Paraules derivades | ||
| tendre | tendresa | entendrir | tendrament |
| adjectiu | nom | verb | adverbi |
2. Els morfemes derivatius i els morfemes flexius
Els morfemes derivatius són aquells que, units a una arrel (morfema lèxic), formen paraules derivades. Els morfemes derivatius que van davant l’arrel s’anomenen prefixos, els morfemes derivatius que van darrere l’arrel s’anomenen sufixos i els que van entre l’arrel i un sufix s’anomenen infixos:
| En- | tendr- | -idor |
| prefix | arrel | sufix |
Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents formes que pot presentar una paraula amb les categories de gènere, nombre, persona i temps. Per exemple:
| Formes de l’adjectiu lleig | Lleig, lletja, lletjos, lletges |
| Algunes formes del verb sentir | Sento, sents, sent sentim, sentiu, senten Sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien Sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran Sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissin Etc. |
1. PREFIXACIÓ
a) No canvien la categoria gramatical, però sí el significat.
Pre/història
b) Poden ser àtons o tònics i no hi pot haver més d'un.
Sub/títol
c) Si hi ha modificació ortogràfica, queda afectat el prefix.
(in) Im/posar
Des del punt de vista històric:
- Prefixos PATRIMONIALS: Formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l'actualitat ( a-, ante-, arxi, bes-, contra-, des-, entre-, sota-, vice-...)
- Prefixos CULTES: Que provenen de paraules heretades pel català ja prefixades i s'usen en el llenguatge d'especialitat ( ab-, de-, ob-... )o ( els grecs amfi-, endo-, hemi-)
2. SUFIXACIÓ
a) La majoria són tònics i prenen el relleu en la tonicitat del lexema.
Crema- crem/ada
dona- don/et/es
b) Hi pot haver un lexema i una o més sufixacions.
Especialista- especi/al/ista
c) Si hi ha modificació ortogràfica, queda afectat el lexema.
llop- llob/ató
lleig- lletj/or
neu- nev/ada
TIPUS DE SUFIXACIÓ
a) SUFIXACIÓ LÈXICA. CANVIEN LA CATEGORIA GRAMATICAL.
- Nominalitzadors ( oficis, noms col·lectius, objectes destinats a contenir, noms d'acció, noms partidaris d'una ideologia...): trob/ada, pobr/esa,
- Adjectivadors ( expressen relació o pertinença, possessió,tendència, ordre, possibilitat...) : arab/esc, escol/ar
- Verbalitzadors ( poden expressar accions o processos): pedr/egar, real/itzar
- Adverbialitzador (pot expressar manera, punt de vista, temps, modalitat, quantitat...): probable/ ment.
b) SUFIXACIÓ VALORATIVA. NO CANVIEN LA CATEGORIA GRAMATICAL.
- Augmentatius ( -às, -assa, ot/ota) bon/às, cas/ota
- Disminutius: (et/a, ó, ona) blanqu/et, petit/ó
- Superlatius: ( íssim/a) car/íssim
- Despectius: (-astre/a) poet/astre
Des del punt de vista històric:
- Sufixos PATRIMONIALS: Formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l'actualitat ( -isme)
- Sufixos CULTES: Generalment d'origen LLATÍ que apareixen integrats i no intervenen en la formació de noves paraules ( èsim/a)
3. PARASÍNTESI
Formació de mots amb l'adjunció conjunta d'un prefix+lexema+sufix.
En/dins/ar en/alt/iment
- Els INFIXOS són uns elements són uns elements que a vegades s'intercalen entre el LEXEMA i el SUFIX i actua com a coixí fonètic ( generalment no aporta gairebé mai cap matís significatiu).
Crid/an/er baf/ar/ada
Posa't a prova
1. Analitza morfològicament les següents paraules, seguint aquest passos:
- Localitza el lexema
- Analitza els morfemes derivatius i/o flexius que hi hagi
- Explica el tipus de morfema derivatiu ( prefix, sufix, infix) i si el sufix és lèxic o valoratiu
Exemple:
ANTI / DEMOCR / AT / IC / S
MD LEXEMA MD MD MF
prefix sufix sufix nombre
lèxic (adj) lèxic (adj)
Boirada boires emboirar
Enyorar enyorança enyorances
imperdibles perds perdudetes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada